Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segle XV:     1. El compromís de Casp.     2.Els reis de la dinastia dels Trastàmara.     3.Crisi demogràfica.     4.La guerra civil 1462-1472. Pèrdua del Rosselló i la Cerdanya.     5.La guerra civil. L'enfrontament entre institucions.     6.Segona guerra remença.     7.Sentència Arbitral de Guadalupe. Any 1486.     8. Els anys de la postguerra.     9.Recuperació econòmica de finals de segle.     10.Justificació als remences.     11.La unió dinàstica amb el regne de Castella.     12.La introducció de la Inquisició a Catalunya.     13.Recuperació de la Cerdanya i el Rosselló.     14.La literatura catalana.     15.Època Moderna.

HISTÒRIA DE CATALUNYA, SEGLES XV     (Pag. 1/5 )

El segle XV és de franca decadència. Les epidèmies de pesta negra es van repetint periòdicament 1410, 1429, 1465, 1497. En el camp català continuen cada vegada amb més força les revoltes remences i a les ciutats les lluites entre la Busca i la Biga. El problema polític que esdevé del fet que Marti I l'Humà morís sense descendència aboca a que la família dels Trastàmares de la corona de Castella ocupi el tron de la corona d'Aragó. Aquest és un segle d'hores baixes per a Catalunya. No obstant encara hi van haver forces per la conquesta del regne de Nàpols.

1. El compromís de Casp.

Imatge Compromís de Casp

La mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el 1410, va originar un conflicte polític pel problema successori al tron de la Corona d'Aragó, tot semblava que l'herència requeia sobre Jaume d'Urgell, el preferit pels catalans, ja que era el parent més proper del difunt rei. Si aquest en el moment de morir el rei Martí l'Humà s'hagués proclamat rei, segurament que hauria pogut sotmetre l'oposició. No obstant, la seva indecisió va fer que intervinguessin altres interessos en el nomenament del nou rei d'Aragó.

En principi eren cinc els pretendents al tron d'Aragó, però al final la disputa va ser entre Jaume d'Urgell i Ferran d'Antequera de la dinastia castellana dels Trastámaras.

Durant dos anys es va discutir a qui li corresponia ser nomenat rei. Aquesta etapa, coneguda com a Interregne, va ser molt violenta, amb invasions castellanes que tenien l'objectiu d'imposar el seu candidat. El 15 de febrer de 1412, els representants dels tres parlaments -aragonès, català i valencià- acordaren elegir nou persones que decidirien la successió en el tron.

Les deliberacions van tenir lloc a la vila de Casp, equidistant de les capitals dels tres estats. Els tres representants d'Aragó es posaren a favor de Ferrant d'Antequera, els valencians optaren per dos vots a Ferran i un a Jaume d'Urgell, metre que els representants catalans van donar dos vots a Jaume d'Urgell i el representant de l'Alta Burgesia ho va fer per a Ferran d'Antequera

Imatge del rei Martí l'Humà

La pressió de l'església a través de Benet XIII, del cartoixà Bonifaci Ferrer, del dominic Vicent Ferrer, la presència bel•ligerant de l'exèrcit castellà a Aragó i València i els interessos econòmics d'aragonesos i valencians, més vinculats al comerç de la llana, va ser la clau perquè Ferran d'Antequera fos escollit, el 24 de juny de 1412, com a nou rei de la corona d'Aragó.

La sentència fou molt celebrada a Aragó, menys a València i encara menys a Catalunya.

Al capdavall, amb la decisió d'elegir Ferran d'Antequera es pretenia, més que una altra cosa, evitar una guerra amb Castella. La manca de capacitat i influència de Catalunya és un reflex de la desfeta interna del país i d'una crisi econòmica, social i política.

El que sí és un fet contrastat és que el resultat del Compromís de Casp va comportar una important pèrdua d'influència de Catalunya en el si de la Corona d'Aragó en la baixa edat mitjana a favor dels regnes d'Aragó i València.

Tanmateix, el caràcter de monarquia pactada de la Corona Catalano-aragonesa va obligar el nou monarca a acceptar les peticions dels estaments a la Cort de Barcelona: la redacció en català dels Usatges, Constitucions i Capítols de Cort de Catalunya; l'aprovació de regulacions repressives contra la pagesia; o la conversió de la Diputació del General en institució política. És a dir, les institucions catalanes no van perdre totalment la seva influència.

Amb el pas dels anys es va veure que el Compromís de Casp va resultar més desfavorable per a Aragó que no beneficiós. La solució que es va prendre per a evitar una guerra, posà en el tron un rei que els catalans no volien i que, per ser d'origen castellà, eliminà molts costums aragonesos, com ara la fabla, la llengua aragonesa amb tots els seus dialectes, ja que fou el principi de la fi d'aquesta llengua que començaria a considerar-se, a partir d'aquest moment, pròpia de la classe baixa.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLE XV     (Pag. 2/5 )
2. Els reis de la dinastia dels Trastàmara.     3.Crisi demogràfica.     endarrere