Logo Marcel

HISTÒRIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA. SEGLES   VIII IX     X XI     XII XIII XIV     XV     XVI XVII     XVIII     XIX     XX

ÍNDEX Segles XII, XIII i XIV:     1. La unió catalano-aragonesa. 2. Princep i dominador d'Aragó. 3.Expansió a Occitània.     4.Integració de la Catalunya Nova.     5.Classes socials i mals usos.     6.Organització Territorial.     7.Les ciutats.     8.Organització municipal.     9.L'organització de l'estat feudal.     10. El sistema monetari.     11. L'exèrcit i la marina.     12.Expansió territorial i marítima.     13. L'època de la plenitud de Catalunya.     14. La llengua.     15. Relació entre el rei i els seus vassalls.     16. Els catalans de l'edat mitjana.     17. Davallada demogràfica en el segle XIV. La pesta negra.     18.Conseqüències de la davallada demogràfica en el segle XIV.

ANAR A LA PÀGINA ANTERIOR endarrere         SEGLES XII, XIII i XIV (Pag. 5/7 )
12.Expansió territorial i marítima.

   

HISTÒRIA DE CATALUNYA SEGLES XII XIII i XIV     (Pag. 6/7 )

13. Segles XII, XIII, i XIV. L'època de la plenitud de Catalunya.

Imatge Llinatge del segle XIV

Malgrat ser un país força petit, Catalunya va poder construir un gran imperi mediterrani. Cada nou territori conquerit era organitzat com un reialme autònom que compartia amb Catalunya el sobirà i el poder militar; però que disposava de Corts pròpies a imitació de les catalanes.

L'expansió territorial, al llarg del segle XIII i XIV va ser possible gràcies al creixement demogràfic i econòmic que s'havia produït en els segles anteriors.

A les ciutats, el sector artesà era el de més pes demogràfic, amb una gran diversitat d'oficis. Els productes manufacturats, sobretot el tèxtil, tenien una gran importància i depenia en gran part de l'activitat del comerç marítim.

Tot i que la població urbana havia crescut, el camp era la base de la seva economia.

No obstant la situació dels pagesos a la Catalunya Vella era de total submissió als senyors feudals.

La noblesa, per evitar que els pagesos abandonessin les terres, atrets per la llibertat que els podia oferir la vida urbana o pels beneficis de la repoblació en terres que havien estat conquerides, va propiciar que s'aprovés a les Corts, a l'any 1281, la prohibició als pagesos de l'abandonament del camp si no es redimia ( La redemció o remença era el pagament que havia de fer el pages per comprar la seva llibertat).

El problema dels remences va ser el tema dominant de la història agrària catalana al llarg dels segles XIV i XV.

   

14. La llengua

Al segle XIII la llengua catalana esdevingué idioma cultural en detriment del llatí.
Jaume I imposa el català a la cancelleria reial i aquesta llengua és la que es va fer servir per redactar la cònica del seu regnat.
L'escriptor i filòsif mallorquí Ramon Llull va donar a la llengua catalana categoria plena d'idioma literari i filosòfic.

Imatge de Pere el Ceremoniós

15. Relació entre el rei i els seus vassalls.

En la Crònica de Pere el Cerimoniós explica un episodi famós que mostra clarament com es concebia la relació entre el rei i els seus vassalls.

Elionor de Castella instigava al seu marit, el rei Alfons el Benigne, a dotar els seus fills d'amplis i opulents senyorius, que els compensessin de no arribar al tron i demanava esquarterar part del regne de València.

Els valencians s'hi van oposar fermament, els magistrats de València estaven disposats a morir abans de consentir aquelles donacions.

Davant de l'actitud contundent dels valencians, el rei Alfons digué a la seva dona:

"Ah, reina! Açò volíets vos oir?" Elionor va contestar-li entre els plors de la ira: "Señor, no lo consentiría el rey don Alfonso de Castilla, hermano nuestro, que no los degollase a todos" i el Benigne pronuncià aleshores aquella amable declaració, que tan afalagava els nostres patriotes romàntics: "El nostre poble és franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella, car ells tenen a Nós com a senyor, e Nós a ells com a bons vassalls e companyons."

   

   

16. Els catalans de l'edat mitjana.

Des de finals del segle XI ja apareix documentat el terme "català" per denominar els habitants de Catalunya.
Catalunya és una potència internacional, i la població en té plena consciència, viuen sota la mateixa llei, amb la mateixa llengua i la mateixa religió.

Si rep una agressió per part d'un país foraster, tots els homes tenen el deure de defensar el territori.
El patriotisme dels catalans només es pot entendre en el context del seu temps i va lligat a la fidelitat al rei (el Comte de Barcelona).

Els homes de l'edat mitjana són homes que resolien els seus problemes d'acord amb una mentalitat estrictament medieval i per tant amb mentalitat de privilegi, submergit dins un món compartimentat en estaments de classe.

   

ANAR A LA SEGÜENT PÀGINA         SEGLES XII, XIII i XIV     (Pag. 7/7 )
9.L'organització de l'estat feudal. endarrere